Aprèn aerografia

Les utilitats de l’aerografia són molt variades, com per exemple:

-         Qualsevol hobby en el que faci falta pintar detalls delicats.

-         Modelisme.

-         Qualsevol tipus de maquetes

-         Pintura sobre tela.

-         Diapositives.

-         Fons per fotografies i pel·lícules.

-         Detalls a mobles, imitacions realistes

-         Decoracions de portades

-         Cartografia

-         Fotos impossibles que semblen reals

-         Retocs a fotos antigues (tot i que es pugui fer amb ordinador)

-         Decoració de cossos per exhibicions amb pintures especials per a la pell.

-         Decoració d’instruments musicals.

-         Decoració de vehicles, cascs i pràcticament qualsevol superfície que ens passi per el cap.

Materials.

Per començar a dibuixar a part d’una taula normal i corrent també necessitem, compressor, aerògraf i el paper.

El paper.

El paper dependrà de l’objecte o motiu que vulguem dibuixar. Si volem dibuixar naturalesa o cares de persones voldrem un acabat el més realista i mate possible; per tant el paper haurà de ser més aspre. El paper influeix directament en l’acabat del dibuix.

El paper per dibuixos realistes o futuristes haurà de ser satinat, o sigui, semi mate.

Els papers més populars són el Konkerol i el Cansos. Un paper ha de ser gruixut per anar bé, ja que la majoria de les pintures humiteja el suport.

Amb les tintes, pintures, tinta xina, gouache, temperes, acrílics, laques, sintètics, aquarel·les, olis, etc.. ., només ens hem de fixar en una cosa, que siguin de qualitat per evitar que ens embossin l’aerògraf.

Paper d’emmascarar.

Un altre material important és el paper d’emmascarar, molt semblant al plàstic adhesiu de folrar carpetes o llibres, és pel·lícula emmascaradora de baixa adherència, ens permet enganxar-lo, tallar i treure’l sense que ens faci malbé el paper.

També existeix un líquid d’emmascarar de la marca 3M, que funciona igual que la pel·lícula d’emmascarar, s’aplica amb pinzell o pistola.

Cúter i estilets (bisturí)

Els cúters, estilets i estisores també són eines indispensables per un aerografista. Els cúters tenen talls molt afilats i duradors. Els estilets apart d’afilats, ens permetran fer talls de gran precisió.

Les temperes de qualitat es cobreixen entre si (inclòs el blanc sobre el negre). Quan volem transparències les podem utilitzar més aigualides o aquarel·les.

“Personalment crec que les pintures acríliques són les que van més bé per pintar amb aerògraf, tot i que s’ha de vigilar molt perquè s’assequen molt ràpid i ens poden embossar amb facilitat l’aerògraf.”

Insistim a recordar que utilitzarem sempre pintures de qualitat.

Els llapis.

Per poder marcar el dibuixos abans de pintar haurem de tenir present d’utilitzar llapis tous, 4b o més tou. Com més dur sigui el llapis més marcarà i més ens costarà d’esborrar i en conseqüència se’ns veurà després.

Funcionament de l’aerògraf.

Hi ha 2 tipus d’aerògrafs

A) de simple acció

B) de doble acció.

“Doble acció” és quan el gatillo disparador te funció doble independent una de l’altre, per el pas de la pintura i de l’aire per separat.

“Simple acció” és quan el gatillo disparador fa les dues funcions a la vegada, quan apretem surt aire i pintura, tot de cop.

Aerògrafs bàsics.

A la foto de sobre podem veure un aerògraf bàsic. Aquest model no necessita aire comprimit. Bufem per el tub A mentre que el extrem C hi posem el dipòsit de pintura (força líquida). B és la unió mòbil entre els dos tubs per poder graduar el tipus de polvoritzat P. No per ser més bàsic és menys efectiu per texturitzar amb grà gros petites superfícies.

Encara que no ho sembli un polvoritzador com de la fotografia també pot servir d’aerògraf.

Podem utlitzar-los per pintar amb pintures acríliques o pintures a l’aigua de qualsevol tipus.

Haurem de vigilar amb els dissolvents (aiguarràs, nafta, dissolvent, etc…) que poden desfer el sistema i fer-lo malbé ja que solen de plàstic.

 Aerograf de simple acció

A dalt podem veure un aerògraf de simple acció. L’únic moviment del gatillo “C” és de dalt a baix. L’entrada d’aire es “A”. A la “B” s’hi col·loca el recipient amb la pintura. La peça “D” ens permet graduar el caudal de pintura. Els aerògrafs de simple acció són els que la pintura i l’aire surten al mateix temps, no es pot separar la funció aire- pintura.

Aquest tipus d’aerògrafs són molt utilitzats per tirar fondos o per modelisme ja que no donen la precisió suficient per pintar transparències o detalls.

Aerografs de doble acció

Direm que un aerògraf és de doble acció quan el gatillo “D” té doble funció en temps real, es a dir, podem controlar la sortida de pintura que volem i a la vegada el caudal d’aire, tot per la boquilla “B”.

En aquests tipus d’aerògraf el gatillo té 2 moviments. Si apretem avall només surt aire. Si apretem enrere només sortirà pintura. Amb els dos moviments a la vegada aconseguim la barreja d’aire i pintura. És evident que si apretem poc cap enrere sortirà poca pintura, si tenim la pintura el suficientment aclarida, aconseguirem una transparència. Si fem el mateix amb la pintura més espessa haurem d’augmentar el caudal d’aire, això ens servirà per crear moltes textures.

Aire comprimit.

L’aire comprimit que necessitem per pintar el podem obtenir de diferents maneres.

Compressor d’aire accionat per un diafragma: És econòmic a l’hora de comprar-lo i quasi no necessita manteniment. Aquest tipus de compressors han d’estar engegats sempre mentre pintem ja que fan aire al moment (no tenen calderí ni pressostat). Aquest tipus de compressor no té pistó i no necessita oli per lubricar. El mecanisme de funcionament no és més que un cigüenyal unit a una biela que mouen a l’extrem superior un diafragma flexible que és el que comprimeix l’aire dins d’una petita càmera. Aquest sistema és econòmic però el problema que té és que al no tenir ni dipòsit d’aire ni pressostat, sempre hem de vigilar de parar el compressor quan no pintem per evitar que sen's cremi el motor.

Podem acoplar una vàlvula de seguretat que ens ajudarà a que s’escapi l’aire quan no estiguem pintant, així no l’haurem d’engegar i parar a cada moment.

Un compressor més professional tindrà un dipòsit d’aire (calderí) i un pressostat. Així, independentment de si pintem o no, ja es pararà el motor automaticament. També tindrem un regulador d’aire a la sortida que també ens ajudarà a regular la pressió depenent de la densitat de la pintura.

Naturalment hi ha compressors de tot tipus de preu, potencia…

Filtre per l’aigua.

Hi ha molts tipus de filtres però el més utilitzat i pràctic és un regulador d’aire, ja que inclou un filtre per l’aigua. Així evitarem que l’aigua, produida per la compressió de l’aire, sen’s barregi amb la pintura i funcioni malament l’aerògraf.

També venen unes ampolles d’aire comprimit ideals per a petits treballs a llocs on ens sigui difícil transportar el compressor.

Hi ha també uns filtres petits per l’aigua que podem muntar just a l’entrada de l’aerògraf que serveixen per acabar de netejar l’aire que ens entra.

El Compressor.

A)   Capçal: és on es comprimeix l’aire.

B)    Pressostat: És el component que s’encarrega de parar el motor quan la vàlvula li indica que el dipòsit d’aire és ple.

C)   Dipòsit d’aire.

G) Aerògraf i manguera.

D) Purgador d’aigua del dipòsit (tots els compessors amb dipòsit tenen aquesta aixeta per buidar l’aigua que es condensa dins del dipòsit.

F) Manòmetres: ens indiquen la perssió d’aire dins del dipòsit i la pressió de sortida de la manguera de l’aerògraf. De manera que podem tenir 8 quilos de pressió dins del dipòsit i permetre que en surtin només 2 que és la pressió a la que solem treballar per pintar. Com és lògic, com més espessa sigui la pintura més pressió necessitarem. Aixo també funcionarà igual amb el gurix de les línies que estiguem pintant.

Màscares

En el gràfic es pot veure un exemple de com s’utilitzen les màscares. Els passos a seguir són:

a)     Retallem un cartró amb la forma desitjada que ens donarà com a resultat dues màscares de cartró que encaixen una amb l’altre.

b)    Tapem la part superior esquerra i fem la part de la cuadrícula de la part dreta inferior. Quan estigui...

c)     Taparem la part de la dreta amb l’altre part de la màscara i pintarem de negre, d’aquesta manera, l'ombra farà l’efecte de que la part esquerra superior està en una altre pla que el que té forma de cuadrícula.

Per fer màscares podem utilitzar qualsevol material: cartró, pvc, cartolina o fins i tot objectes físics com una malla, un plàstic...

-La pel.lícula d’emmascarar també és molt utilitzada: És molt semblant al popular “aironfix” de forrar carpetes però de baixa adherencia per poder-lo enganxar i desenganxar amb facilitat. Nota: És recomanable provar la pel.lícula apart abans de fer-la servir.

-Líquid d’emmascarar. És pinta amb pinzell o pistola i es fa servir per fer petits detalls. Salta amb facilitat, passant l’ungla amb compte per exemple.

-Es poden fer màscares de qualsevol mida amb paper, cartró o plàstic i podem fer servir cola amb spray per enganxar-les. Només haurem de vigilar de no posar massa cola perquè sinó no ho podrem desenganxar.

Aquest curs d'aerografia ha sigut traduit per Marc Blavi amb el permís de: www.redcamelot.com